Viure amb respecte
Ser autèntic no és fer el que vols, si no el que deus
Un dels espais periodístics que més m'agrada llegir és "La Contra" de La Vanguardia. Cada dia hi van desfilant personatges interessantíssims, persones d'aquelles que tenen encomanada la missió de deixar ben ubicat un nou estel al firmament.
El passat abril, Lluís Amiguet va entrevistar al filòsof Gilles Lipovetsky. L'article em va sacsejar profundament, perquè va deixar constància de la mala interpretació generalitzada que una gran part de la població tenim sobre els drets i llibertats. Lipovestsky assegura que s'ha tragiversat de mala manera una de les columnes vertebrals del sentit de la vida i la felicitat. Ser autèntic no vol dir que pots fer el que vols apel·lant a la llibertat, sinó allò que correspon fer, amb integritat al teu credo, però al mateix temps amb acurat respecte a totes les sensibilitats dels que t'envolten.
Sovint ens sedueix la falsa idea que la llibertat va per davant de tot. Que important és la llibertat!, i tant que sí! Però no la seva mala interpretació: el llibertinatge.
No puc amagar-me de dir que no puc suportar a les persones que passegen el seu ego i la seva opinió per damunt de tot i de tots. No puc suportar a aquelles persones que alçant la bandera de la llibertat, trepitgen el dret més fonamental del que tenen al davant: el respecte.
I en aquest punt vull fer un puntual incís a la mal interpretada i practicada "llibertat d'expressió". M'aterroritzen aquests individus que pensen que tot és permès i pugen a l'esquena de qui els apeteix sense gens de vergonya ni pudor.
Des de petits ens ensenyen certes normes per conviure en societat que, de vegades, restringeixen com de veritat som. Això no és necessàriament negatiu. És normal que necessitem unes normes, que poden condicionar el nostre "jo autèntic", però que són absolutament necessàries, perquè no vivim sols, i el respecte i l'estimació als altres és el primer manament social.
Joan Carles Sasplugas i Vilagut, va nàixer a Barcelona el 27 d’agost de 1958. Es defineix com un espectador de la vida, que ha gaudit literalment de la seva feina des del primer dia que va començar a treballar. Algú el va presentar com un col·leccionista d’aforismes, que despulla la seva ànima prenent com a punt de partida el conjunt de creences que defensa. I segurament és així. Es l´autor de La reflexió del dia i Projecte Felicitat, ambdos publicats a Tarannà Edicions.