Reflexions contemporànies

Ja gran me'n adono que podria estar en risc d'extinció encara que fins ara he estat sostenible i per sort sembla que no tinc risc d'exclusió social, he estat artísticament una mica transgressor per què sinó no ets ningú i ara potser m’apuntaré a corrents de denuncia doncs pateixo calor a l'estiu i fred a l'hivern pel canvi climàtic, ara tampoc camino gaire doncs tinc por de passar-me del kilòmetre 0, i sempre m'ha agradat la proximitat, i ja va arribant l'escalfament global, crec que la contaminació acústica fa massa soroll i hauré de cuidar la biodiversitat de l'hort doncs fins ara no hi veig herbes autòctones i això em preocupa, bé de fet no hi ha herbes doncs tinc l'hort amb estrès hídric.

Quan jo era petitet havies de salvar l'ànima, ara ja de gran has de salvar el planeta, bufa!!! Però tranquil, tant de petit com ara de gran teníem i tenim ajuda. De petit monges i capellans per la salvació de l'ànima, de gran ONG's i Organismes Internacionals i Conselleries i Assessors del medi etc etc. Clar el Planeta és molt més gran que la teva ànima. En els dos casos les ajudes no han estat gratis i mouen molts diners però val la pena perquè al final la teva ànima acabava al cel i el Planeta salvat com una superilla de dimensions planetàries.

Ramon Sales

15-05-2023