Les precioses pedres

21/07/2022
Pepa Adell

Tant una pedra preciosa com una simple pedra de riu, encara que us sembli difícil de creure, tenen vida.

Àvia, he sentit a dir que les pedres curen malalties, com ho poden fer?

 

Tant una pedra preciosa com una simple pedra de riu, encara que us sembli difícil de creure, tenen vida. No pas com la nostra, però tenen la seva forma de vida i desenvolupament. Les pedres, sobretot les que es consideren precioses, s'han estat formant a l'interior de la terra durant molt de temps, algunes han trigat a formar-se dos-cents milions d'anys. Com veus, creixen molt a poc a poc comparat amb nosaltres. Durant aquest temps, a més de passar per totes les fases de formació geològica que ha anat patint el planeta, han estat sotmeses a diversos fenòmens, com són la calor de l'interior dels volcans i les pressions que hi han exercit els estrats de la terra . Això ja fa que de per si mateix, una pedra guardi al seu interior una informació i tingui una gran energia concentrada.

 

I com podem nosaltres connectar amb aquesta energia?

 

Molt simple, la mateixa física ens ensenya que qualsevol element sòlid augmenta la seva energia cinètica (moviment) per efectes de calor, pressió i so. Per tant, el sol fet de tenir una pedra a la mà, ja fa que tingui calor i pressió, i si a més tenim música de fons… No us estranyi que un simple quars pugui servir d'amplificador d'energies mentals.

 

Sí, això ho entenc però d'això a guarir una malaltia o un dolor…

 

Deixa'm que et segueixi explicant. A més a més de la seva energia, les pedres tenen un color i una composició química d'elements. El nostre organisme també conté molts elements encara que sigui en quantitats molt petites. Si poguéssim veure qualsevol d'una de les nostres cèl·lules a través d'un prisma, veuríem que si està sana es descompon en els set colors de l'arc de Sant Martí, i si està malalta aquests colors estan alterats faltant-ne un o més, cosa que fa que el seu camp electromagnètic estigui alterat. Les pedres tenen els colors més brillants i purs que ens dóna la mare naturalesa, i aquest color té una freqüència i una longitud d'ona molt precisa, em segueixes? Bé, doncs a això cal afegir que cada pedra pel seu color, composició o mida irradia també un camp electromagnètic. Si hi ha una part del nostre organisme alterat, bé sigui per un trauma físic o emocional, se n'altera també la freqüència, i si posem la pedra adequada això fa que aquestes alteracions es vagin corregint.

 

Fins aquí ho entenc, però i això que diuen que hi ha qui se les empassa?

 

El que passa és que antigament a l'Índia polvoritzaven les pedres o bé les reduïen a cendres i ingerien aquestes pólvores. Però clar això feia que només els rics podien prendre aquesta mena de medicina. Avui dia s'ha demostrat que deixant una pedra preciosa en alcohol durant un temps, aquesta li traspassa les propietats i amb una sola gemma es poden preparar moltes medicines, cosa que fa que sigui assequible a més persones.

 

I això es pot fer amb qualsevol pedra?

 

No. Igual que amb les plantes, hi ha pedres que contenen elements tòxics i aquestes no es poden emprar per a aquest tipus de medicines, però sí per a altres usos. Per resumir et diré que hi ha pedres que són aptes per fer gemomedicines o extractes, altres per fer remeis energètics a base de sol i aigua (com els elixirs florals), altres per aplicar directament sobre la pell, altres per harmonitzar o protegir ambients i altres per relaxar-se o meditar, però això ja és una altra història i avui no tinc més temps.

 

Només una cosa més. Mentre m'explicaves tot això he agafat un dels teus quarços i ho he estat prement amb la mà, però no noto res…

 

Cal tenir paciència. Els vidres de quars són de vegades tímids, com ja t'he explicat abans, han estat molts anys a les profunditats de la terra. El que per a nosaltres representa un segon, en gemmologia equival a un milió d'anys, les pedres no tenen pressa, han estat, hi són i estaran molt, molt de temps. Són un pont de comprensió de l'Univers. No t'impacients i veus fent-te amic seu a poc a poc…

 

Pepa Adell s'inicia, el 1988, al camp de la Radioestèsia i la Geobiologia. Des d'aleshores, es dedica completament tant a la investigació d'aquestes ciències com a les propietats biomagnètiques de cristalls i minerals. Creadora i elaboradora dels Extractes i Elixirs de Cristall RUMIS, dedica gran part del seu temps a l'ensenyament de la Radiestèsia i al coneixement dels Cristalls. Ha impartit tallers i seminaris a Madrid, Granada, Linares, Pamplona, ​​Castelló, així com a diversos Centres de Barcelona i la seva província. És autora de Manual d'Extractes de Cristall, publicat a Tarannà Edicions.