Les coses importants de la vida

Un professor d'ètica porta a la seva classe diversos objectes i els col·loca a l'escriptori.

Quan comença a la classe pren un flascó gran i buit i procedeix a omplir-lo amb unes quantes pedres de mida regular.

Aleshores pregunta als seus estudiants si el flascó és ple. Tots contesten que sí. Seguidament el professor agafa una bossa de perdigons per a la caça menor i els buida al flascó i l'agita fins que els perdigons van omplint els espais entre les pedres. De nou llança la pregunta de si el flascó és ple. La resposta no es fa esperar - aquesta vegada, sí aquesta ple – El professor pren una bossa de sorra molt fina i la va buidant al flascó mentre el sacseja suaument. La sorra es col·loca entre els espais que encara estaven buits.

La sorra acaba per omplir els espais buits.

“Ara bé –diu el professor–“ vull que reconeguin i entenguin que això és com les seves vides. Les pedres grans són les coses importants, la família, la salut, els amics, la formació rebuda des de la infància fins a arribar a fer-se persones; coses que quan tota la resta es perd encara omplen la seva vida. Els perdigons representen coses que expliquen una mica menys com la seva feina, casa seva, automòbil. La sorra representa tota la resta les coses insignificants de la vida.

Si vostès omplen el franc primer amb la sorra, no hi haurà espai per als perdigons i encara menys per a les pedres. El mateix passa amb les vostres vides. Si perden el seu temps i energies en nimietats, mai no quedarà espai per a les coses que realment els han d'importar. Ocupin-se primer de les pedres i municions, el que més importa. Establiu prioritats, la resta serà pura sorra.

Seguidament un estudiant avançat pren el flascó que tothom, inclòs el professor, considerava totalment ple i buida una copa de vi. Per descomptat el vi va desallotjar l'aire que quedava, (a alguna petita bombolla encara li quedaran ganes de sortir) i veritablement va quedar el flascó – ara sí – totalment ple.

APRENENTATGE.- No importa com de dura sigui la teva vida, sempre quedarà espai per prendre una copeta de vi amb un amic (o un cafè).

Toni Capell (any 2006)