LA TECNOLOGIA MODERNA: LA NOVA COVA DE PLATÓ

Fa uns dies el Times de Londres va publicar aquesta genial il·lustració d'Ella Baron, amb la següent cita de l'al·legoria de la cova que apareix al llibre setè de La república de Plató:

Com podrien veure una altra cosa més que les ombres si no se'ls permetia moure els caps?

 A l'al·legoria de la cova Plató parla d'uns presoners "que són com nosaltres", que viuen encadenats (avui diríem "connectats") i que només observen les ombres que projecta a la paret el pas de diferents objectes i estàtues que porten altres humans que es mouen a la part superior de la cova. Passen la vida veient una mena d'espectacle de marionetes. "Homes com aquests mantindrien que la veritat no és res més que l'ombra de coses artificials", diu el filòsof.

Amb l'al·legoria de la cova Plató va pretendre explicar l'educació, o la falsa educació que rep l'home al món. Potser avui dia podríem anomenar "informació" aquesta falsa educació, en oposició al que Plató anomena el coneixement de l'ànima. S'educa donant accés a informació -data- i no ensenyant a pensar críticament ia desenvolupar allò que Plató va anomenar l'ull de la ment. Plató suggereix que la veritable educació és voltejar de tota l'ànima cap a la llum, cap a "allò que és", pel que fa a les idees i particularment a la idea del bé, que al món "visible va engendrar a la llum" . Podem entendre això, prenent de l'al·legoria, dient que la veritable educació i la vida filosòfica consisteixen a contemplar la font o essència i no les projeccions o ombres. És a dir, a contemplar la realitat i no la virtualitat. Potser es permetrà una altra analogia: avui dia consumim informació nova, predigerida i diluïda però no coneixem les fonts, els clàssics. El món -la cova- ens presenta distraccions que ens hipnotitzen de tal manera que ens quedem embotats presenciant un simulacre, sense ni tan sols pensar que hi ha un altre món possible.

A l'estat ideal de Plató, la tasca dels adeptes -dels filòsofs- era ascendir cap a la llum de les idees eternes, però no quedar-se en la felicitat de la contemplació, sinó tornar a la cova i instruir els altres. Aquests filòsofs, que eren capaços de recordar l'ascens de l'ànima, havien de governar la ciutat, ja no adormits –com solen governar-se les ciutats, segons Plató– sinó desperts i amb una visió clara. Aquesta visió aristocràtica o meritocràtica de Plató ha estat especialment criticada en la modernitat. Avui dia, on governa l'opinió pública, la "societat" i el que és políticament correcte, totes les opinions compten igual i una torba a les xarxes socials pot acabar amb un rei-filòsof.

Aquesta il·lustració es combina perfectament amb la lectura de la monografia de W. Giegrich "Occidental Soul's Self Immurement in Plat's Cave", en què sosté que la cova de Plató avui dia ha estat introjectada i s'ha tornat portàtil i autoimmersiva. La nostra tecnologia fa que mediem la nostra interacció amb el món real a través d'una mena de cova platònica que portem amb nosaltres. Un exemple d'això és l'home que va corrent per la natura sentint música en uns audiòfons amb un smartphone, els quals són “instruments per a la introjecció voluntària... cap a la interioritat d'una cova, aquí un cos subtil, una cova de música ". L'ésser humà es retira a un món interior, però aquest món interior no és el món de la seva ànima; és un món artificial, un món d'imatges secundàries, ombres o simulacres de la realitat primària. Portem la nostra cova amb nosaltres: les nostres pantalles són com aquesta ubiqua paret en la qual es projecten ombres de baixa resolució de realitat i que no deixem de mirar mai. En aquest cas, estem voluntàriament connectats. Potser aquestes analogies siguin una mica hiperbòliques, però l'estat actual de la dependència tecnològica admet o fins i tot requereix urgentment aquest tipus de comparacions radicals per treure algun que altre del sopor de la cova quotidiana.

LUIS ALBERTO HARA

ALTERCULTURA