La maleïda crítica
Criticar és la forma més evident de mostrar la manca de connexió amb un mateix.
Avui dia no sabem mantenir una conversa sense treure a la llum els defectes del proïsme.
Dins de l'enorme acumulació de pecats que carreguen en les esquenes de la humanitat actual, se'n troba un a qui ningú no dóna més importància en comparació a la virulència d'altres més burds i notoris: parlem del pecat de murmuració, o el gust pel comentari ociós dels pecats o defectes dels altres.
El món està tan ple de fang, que és molt difícil passar-hi a través sense tacar-se amb les seves esquitxades. A la vida ordinària avancem entre faltes i defectes, i constantment ens surten al pas, indignant-nos, les misèries dels altres.
Aleshores ens acarnissem en ells i els mosseguem amb tanta més sanya com més antipatia experimentem cap a les seves persones. Però no només això, sinó que ens degotegem en la crítica dels que conviuen sota el nostre mateix sostre, dels que ens van portar al món, i dels que anomenem els nostres amics.
El grau de mediocritat d'una persona es pot mesurar per la quantitat de temps que dedica a criticar la vida dels altres. Criticar és la forma més evident de mostrar la manca de connexió amb un mateix. Sovint, quan un dedica temps i recursos a criticar a altres, és perquè és víctima de la seva pròpia frustració. La seva vida no li agrada, però en comptes d'acceptar la seva situació i iniciar un canvi, intenta justificar-se rebaixant i deteriorant la vida dels altres amb els seus dards malintencionats.
No diguis coses falses pel bé de l'interès personal o senzillament per impressionar. No pronunciïs paraules que causin desviació i odi a altres persones. No difonguis notícies que no saps si són certes. No critiquis o condemnis coses de les quals no n'estàs segur. Parla sempre veritablement i constructivament.
La persona que es troba bé amb si mateixa no mira als costats, sinó que posa tota la seva atenció a avançar en la direcció dels seus objectius.
Joan Carles Sasplugas i Vilagut, va nàixer a Barcelona el 27 d’agost de 1958. Es defineix com un espectador de la vida, que ha gaudit literalment de la seva feina des del primer dia que va començar a treballar. Algú el va presentar com un col·leccionista d’aforismes, que despulla la seva ànima prenent com a punt de partida el conjunt de creences que defensa. I segurament és així. Es l´autor de La reflexió del dia i Projecte Felicitat, ambdos publicats a Tarannà Edicions.