La indestructible voluntat

"Quan creguis que ho tens tot perdut, no oblidis que encara et queda el teu futur, el teu cervell, la teva voluntat i dues mans per canviar el teu destí". Aquestes paraules d'Andreu Mateu Lamas, tanquen una veritat universal: la capacitat de l'ésser humà per reinventar-se davant de l'adversitat. En els moments de més foscor, quan l'abisme sembla empassar-nos sense remei, encara tenim les eines necessàries per esculpir un nou horitzó.

El meu cunyat, l'Andreu Mateu Lamas, a qui dedico aquest escrit, no és un home comú. La seva vida és un testimoniatge de la perseverança, de la convicció fèrria que el destí no és una fatalitat escrita en pedra, sinó una obra en construcció. Amb passió i determinació, ha superat desafiaments que per a molts no haguéssin estat mai una opció de plantejar-se. El seu geni rau en la capacitat de convertir els somnis en fets, els obstacles en esglaons i la incertesa en oportunitat. Entre molts altres assoliments, ha travessat l'Atlàntic a rem en solitari, ha fet la volta al món utilitzant tots els mitjans de transports inventats per l'home, i ha aconseguit ser un bon pianista en un temps rècord.

La història és plena d'esperits indomables que han resistit la temptació de rendir-se. Winston Churchill, al mig de la guerra més devastadora de la humanitat, va sentenciar: "L'èxit és anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme". Thomas Edison, després de milers d'intents fallits en la invenció de la bombeta, va afirmar amb serenitat: "No he fracassat, només he trobat 10.000 maneres que no funcionen". La grandesa d'aquests personatges no rau en la seva genialitat, sinó en la voluntat incessant de continuar endavant.

La nostra existència és un tapís teixit amb triomfs i fracassos, però només aquells que perseveren aconsegueixen brodar el seu propi destí. La clau de l'èxit, com ho demostra l'Andreu, rau en la capacitat de resistir quan tot sembla perdut, de creure en un mateix quan el dubte aguaita i de seguir endavant quan el camí es torna difícil. Perquè al final, l'única cosa veritablement irreemplaçable és la nostra voluntat.