L'alquímia de la felicitat
El nostre pensament defineix la nostra realitat
William Shakespeare, el bard immortal, ens va deixar una joia de saviesa que continua ressonant en les prestatgeries del temps: "Res és bo o dolent, si no que el pensament és el que fa que les coses siguin bones o dolentes". Aquesta màxima atemporal no només reflecteix la relativitat de la nostra percepció, sinó que també ens dóna llum sobre una veritat irrefutable: tenim poder sobre la qualitat de les nostres vides a través del domini dels nostres pensaments.
Quan comprenem que l'experiència interna pot ser modelada, ens convertim en arquitectes de la nostra serenitat. No es tracta de negar les dificultats o d'abraçar una ceguesa optimista, sinó d'exercir una consciència aguda de com les nostres cognicions influeixen en el nostre benestar. El nostre diàleg intern, aquesta veu que sol xiuxiuejar-nos a l'orella, pot ser el malvat o l'heroi a la trama de la nostra vida. Pot arrossegar-nos cap a un abisme de desesperança o elevar-nos cap a cims d'aquesta.
Al laboratori de la nostra ment es fermenten emocions i judicis, i depenent de com destil·lem aquests ingredients, podem engendrar un nèctar dolç o un verí amarg. Pensem en el concepte budista de “dukkha”, que sovint es tradueix com a patiment, però que, més precisament, suggereix una qualitat d'insatisfacció perpètua. Podem trobar un antídot a aquest estat en adoptar una postura mental que reconfiguri les nostres percepcions, permetent-nos habitar un espai on la pau i la contentació floreixin.
En darrera instància, ser amos de la nostra experiència interna és el passaport més segur cap a una vida plena. Quan deixem de ser mers espectadors de les nostres circumstàncies i ens erigim en directors conscients del nostre guió interior, ens aproximem a l'edèn evasiu que tots anhelem: la felicitat.
Joan Carles Sasplugas
09-10-2023