El que creus crees

Per poder controlar la nostra vida en lloc que ho faci “el destí”, necessitem controlar millor la nostra ment i conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. I per canviar els fruits de les nostres accions, hem de començar per les arrels de l'arbre de la nostra vida, que són les creences.

Les creences són principis o sistemes de pensaments que assumim com a certs sobre determinats esdeveniments o situacions sense plantejar-nos realment la seva autèntica veracitat. Sorgeixen com a resposta a determinades experiències que vivim i els coneixements que anem adquirint des que naixem a través dels nostres pares i entorn més proper, professors i educadors, amics o fins a la cultura on vivim i el país on naixem, per exemple . Així doncs, són els filtres o ulleres amb què veiem el món, i depenent del color de la seva lent, podem accedir a possibilitats infinites que ens fan créixer (creences empoderadores) o bé ens empetiteixen (creences limitants).

Aquesta percepció del nostre entorn a través de com pensem sobre allò que ens succeeix impacta en totes i cadascuna de les nostres cèl·lules a nivell biològic. Quan rebem determinats senyals del medi, la nostra ment els interpreta en funció de les nostres creences i passa el testimoni al sistema nerviós, el qual actua segons la informació rebuda i desencadena cascades de senyals moleculars que arriben a la membrana cel·lular i afecten la seva activitat genètica, atès que un mateix gen pot donar lloc a diverses variants en funció de les ordres que rep. Aquests mecanismes ens beneficien com a individus i com a espècie, atès que fan que la nostra biologia reaccioni al medi ambient en què viu per adaptar-se el millor possible a ell (com va dir el naturalista Herbert Spencer, 1820-1903, el 1864 i que després va adoptar el famós naturalista anglès Charles Darwin, pare de la teoria de la selecció natural, a la frase “sobreviuen els més aptes”).

Una de les comprovacions més encertades sobre el poderós efecte de les creences en la nostra biologia és el conegut com a efecte Placebo, com molt bé il·lustra Joe Dispenza al seu llibre “El placebo ets tu: Com exercir el poder de la ment” (2014), i que també pots estudiar a “El Codi Curatiu” (Alex Loyd i Ben Johnson, 2010). L'efecte Placebo va ser descobert pel psicòleg i farmacòleg francès Émile Coué (1857-1926) i consisteix en el conjunt d'efectes que té en la nostra salut la presa d'una substància que creiem que és una medicina o medicament, i que realment no ho és (i no sabem que no ho és). Per això el pacient es pren la substància placebo (moltes vegades consisteix en una simple dilució de sucre o infusions) en la mateixa forma i aspecte que el medicament de veritat, i la seva creença i fe que és el medicament veritable reflecteixen un canvi positiu en salut. Els placebos es fan servir en els experiments i assaigs científics per comprovar l'efectivitat d'un nou fàrmac, i de fet els metges que l'administren tampoc són conscients de quin dels dos tipus de fàrmacs estan subministrant (aquest procés es coneix com a “doble cec”) , atès que tant el metge com el pacient desconeixen què estan receptant o prenent). D'aquesta manera s'analitza si el nou fàrmac té realment més activitat que el placebo (en aquest cas se segueix amb la investigació en curs) o no (i en aquest cas la investigació es tanca i se segueix per una altra via). En alguns casos fins i tot s'usa el placebo com a teràpia pròpiament dita, si pot ser útil com a psicoteràpia i no hi hagi tractaments farmacològics per al trastorn a tractar. Així mateix, hi ha l'efecte Nocebo, que és l'oposat a l'efecte placebo, és a dir, els pacients experimenten símptomes negatius després de prendre un placebo. Per exemple, es pot donar quan als pacients se'ls informa de la possible experimentació d'efectes secundaris en resposta a la teràpia, i amb això desenvolupen una actitud negativa cap a la presa del medicament que dóna lloc a l'aparició dels símptomes indesitjats sense causa farmacològica aparent.

A nivell conductual i connectat amb l'efecte placebo trobem l'efecte Pigmalió o de profecia autocomplida, en què les nostres altes expectatives sobre algú (inclosos nosaltres mateixos) provoquen que aquesta persona millori més en l'exercici del que s'esperaria per les seves pròpies capacitats. I l'efecte nocebo té paral·lelismes amb l'efecte Golem, en el qual tenir baixes expectatives sobre algú desemboca en un pitjor exercici del que s'esperava. L'efecte Pigmalió i Golem poden tenir moltes repercussions en la relació amb els nostres fills (pares-fills), l'ensenyament (professors-alumnes), la gestió d'equips (líders-subordinats) i fins i tot... en la nostra autoestima i èxit personals!

Bé podem dir, veient aquests exemples, que creure és crear.

Verónica Fernández Pascual (Manresa, 1980) Doctora en Biologia Molecular, Terapeuta Sintergètica, Mestra de Reiki i Mentora Moon Mother, així com Mentora Professional Experta certificada i directora de l'Àrea de Salut de la Xarxa Global de Mentors. La seva passió per la divulgació dels ponts existents entre ciència i creixement personal i espiritual la va portar a crear i organitzar la primera i segona Cimeres Virtuals Creixement amb Consciència (gener i novembre 2018), que van arribar a més de 10.000 persones de tot el món i van reunir en total més de 60 experts que van mostrar com els nous paradigmes de la ciència poden canviar la visió de la nostra realitat per, amb això, canviar el nostre món. Es autora del llibre  “Crecimiento con Conciencia”, de Tarannà Edicions.