El diamant

El sannyasi havia arribat als afores del llogaret i va acampar sota un arbre per passar la nit.

De sobte va arribar corrents fins a ell un habitant del llogaret i li va dir: «La pedra! La pedra! ¡Dóna'm la pedra preciosa!».

«Quina pedra?», va preguntar el sannyasi. «L'altra nit se'm va aparèixer en somnis el Senyor Shiva», va dir el vilatà, «i em va assegurar que si venia al capvespre als afores del llogaret, trobaria un sannyasi que em donaria una pedra preciosa que em faria ric per sempre ». El sannyasi va rebuscar a la bossa i va extreure una pedra. «Probablement s'hi referia»; va dir, mentre lliurava la pedra al vilatà.

«La vaig trobar en un corriol del bosc fa uns dies. Per descomptat que te la pots quedar».

L'home es va quedar mirant la pedra amb sorpresa. ¡Era un diamant! Potser el diamant més gran del món, doncs era tan gran com la mà d'un home. Va agafar el diamant i va marxar.

Va passar la nit fent voltes al llit, totalment incapaç de dormir.

L'endemà, al clarejar, va anar a despertar el sannyasi i li va dir: «Dóna'm la riquesa que et permet desprendre't amb tanta facilitat d'aquest diamant».

Montse Paulet (any 2006)