El bucle kàrmic de la teva vida

I durant aquell nou dia, les anem modificant, modelant, canviant o creant altres circumstàncies i factors nous. Però el que és segur és que després de dormir cada nit, ens trobarem el resultat i l'escenari del que vam fer ahir; o les conseqüències del que vivim la setmana passada o l'any passat.

Això és exactament la roda del karma. El resultat de les nostres accions, impulsos i pensaments anteriors. El mecanisme càrmic és un bucle on tots estem submergits des de temps immemorials.

L'ànima es pot veure com la 'memòria' (per això la ciència encara avui no ha trobat la seu de la memòria al cos, i ja està descartat que estigui al cervell), és la memòria de les nostres accions anteriors, dels nostres projectes i idees; no és la lògica, que només processa les dades, sinó la memòria o emmagatzematge d'experiències viscudes, que tenen un fil de continuïtat en el temps, i conserva el que ens uneix al nostre particular destí. Cada matí l'ànima es desperta al nostre cos, i continua el seu projecte de vida, de manera més conscient o més inconscient.

És evident que el concepte karma, o llei universal de causa i efecte, està necessàriament unit al concepte reencarnació, la roda de naixement-mort-renaixement. A l'exemple donat, cada vegada que dormim és com la mort, però l'endemà reneixem, sabent quin és el pas següent a fer mitjançant la memòria de l'ànima i la intuïció. També el mateix concepte de karma (o equilibri entre els efectes i les causes dels nostres fets) està íntimament vinculat al concepte de la responsabilitat, així com al de la llibertat d'escollir, l'anomenat lliure-albir. Però anem per passos…

De moment, desmitifiquem que el karma sigui negatiu (el mal karma, diuen…). Aquesta roda de causa i efecte és una llei universal sàvia i justa, una llei d‟ordre de l‟univers sencer, que intervé de ple sobre la humanitat, perquè pertanyem a aquest univers ple de lleis harmòniques i matemàtiques de creixement i evolució. Si no existís aquesta llei justa del karma no existiria la Vida. Tot i així, el complex funcionament d'aquest bucle energètic no podrem mai pretendre conèixer-lo amb exactitud, però sí que podem reflexionar o experimentar, i podem aproximar-nos a les sàvies consideracions que molts pensadors, mestres, filòsofs i místics ens han aportat.

L'ésser humà està compost per diferents cossos: el físic i material, l'etèric o vital (l'energia que vivifica la matèria o els òrgans), l'emocional (o cos de desitjos) i el mental o generador d'idees (i creences). Qualsevol decisió que prenem, tot acte i pensament que generem, està influït per les necessitats i el funcionament de tots aquests cossos o 2 realitats nostres. I naturalment, estem influïts pels actes, desitjos i idees dels nostres semblants, de la mateixa manera que nosaltres hi influïm.

Estar subjecte a aquesta llei de funcionament universal anomenada roda del karma, més enllà de semblar una llei fèrria, és en realitat la que ens dóna ales per avançar i crear el nostre destí lliurement. Gràcies a aquest mecanisme de causa-efecte, nosaltres podem neutralitzar l'efecte de les nostres accions anteriors, creant diàriament efectes positius sobre aquest bucle càrmic, fins que aconseguim invertir-ne els efectes dolorosos en efectes benèfics. El karma pesat es pot accelerar o fins i tot aturar-se. Cada fruit és el resultat natural del tipus de llavor plantada. Tots vivim també els efectes del nostre karma positiu. És evident que si existeix la polaritat negativa del karma, existeix simultàniament la polaritat positiva i cada dia podem generar pensaments i actes de 'bon karma', fins que quedi saldat l'efecte de les nostres accions errònies anteriors (tot i que no existeix l'error sinó tan sols l'experiència…).

Si l'ésser humà és un esperit temporalment encarnat en aquesta vida terrenal amb un cos i un ego, naturalment posseeix una naturalesa instintiva, i una naturalesa passional i mental determinada (emmotllat per la genètica i l'educació rebudes). Els seus pensaments i els seus desitjos van formant el caràcter al llarg de la vida. I les seues actuacions van format el seu medi, les seues circumstàncies ambientals; són els seus actes també els que més influeixen sobre els seus semblants, i els causen desgràcia o felicitat. Cada tipus de llavor que plantem, cada decisió, té el corresponent fruit. Tota causa genera un efecte del mateix color o vibració que el va causar…

La força o corrent del karma, en el seu aspecte dual o efectes de dolor-goig, no pertany només al que hem fet o dit en 'aquesta vida', sinó en altres experiències corpòries que el nostre esperit individual ha realitzat amb diferents cossos i en diferents llocs. És a dir, no es poden comprendre milers de factors d'influència càrmica, individual o grupal (el karma familiar, el karma nacional, etc), si abans no es comprèn i s'accepta que el nostre ésser, que és únic, té un procés evolutiu a llarg termini (eons potser…) que experimenta i desenvolupa amb diferents encarnacions, és a dir, un procés que requereix diferents vides corpòries per ser completat. Així, en aquesta vida, podem estar experimentat el resultat o les conseqüències de les nostres accions o pensaments d'altres vides anteriors.

Imaginem que neix un home a la Terra. El nostre ésser espiritual únic, la nostra porció de Déu que som, té una ànima que és com una biblioteca on s'emmagatzema la nostra llum o experiència acumulada de moltes vides, amb els seus actes, efectes i conseqüències, més lluminoses o menys. La nostra ànima és una memòria de fets succeïts, com ara un ordinador ple d'informació i potencialitats (o programes). Posem aquesta imatge per entendre'ns sintèticament. Bé doncs, neix aquest home a la Terra de pare i mare, i comporta les seves facultats innates, la seva ànima carregada d'experiències. Aquest home únic i peculiar (tots ho som…) té ara un cos sa i uns gens, té un doble etèric (energia vital particular), té una naturalesa passional i un cos de desitjos propi, i té un cos mental més o menys dotat . Diuen els savis que les característiques de tots aquests diferents cossos que tenim, també les escollim abans de néixer, i els escollim adequadament per tenir les condicions necessàries per poder fer la nostra experiència.

D'adult, aquest home ha de treure el millor partit possible a la seva naturalesa mental, la seva naturalesa passional o astral, i la seva naturalesa física i vital. Però al llarg de la seva experiència, potser hi ha conceptes mentals i coneixements que no podrà assolir, potser hi haurà temptacions que no podrà superar o desitjos que mai es compliran, i sempre hi haurà habilitats físiques que no podrà aconseguir en aquesta vida. Sovint es trobarà en un cercle limitat que no pot traspassar, i no sempre és degut al fet que el seu context social no l'ha ajudat (això hauria de deixar d'utilitzar-se com a excusa, ja que també va ser elegit) sinó que majoritàriament les limitacions són degudes al fet que aquest home està programat pels seus propis pensaments, idees o creences del seu passat en altres vides, per les pròpies febleses, equivocacions, pors, negligències, 3 actes i decisions anteriors, limitat per l'efecte de les oportunitats perdudes en altres vides (se'ns presenten centenars d'oportunitats que també podem triar no prendre-les, cosa que genera també un 'efecte'…), i en general està cohibit o encadenat als seus errors antics, de la mateixa manera que està programat, condicionat i dotat pel karma positiu.

Tot i això, aquest home mitjà que hem posat d'exemple, pot obrar dins de la seva presó. Realment es troba en un bucle càrmic creat per ell mateix durant segles, un cúmul de càrrega càrmica que pesa més al costat negatiu que en el positiu, però que realment sempre pot començar a actuar per invertir aquests pols. Dins la seva presó, encara que sigui a poc a poc, pot anar creant un futur de llibertat. Conformi ell vagi pres consciència que és un ésser lliure, començaran a saltar les seves cadenes.

El concepte de llibertat és una clau espiritual d'evolució, ja que ningú no ens encadena més que nosaltres mateixos. El concepte que hi ha 'algú' que ens castiga (o ens premia) és un dels conceptes més grans a transcendir respecte a l'espiritualitat i l'evolució de la consciència. Som éssers lliures i per tant responsables dels nostres actes. Si un individu encara no ha arribat a aquesta maduresa espiritual, i segueix creient que no és lliure per naturalesa, estarà lligat a aquesta roda kàrmica i continuaran augmentant aquests resultats de patiment sense fi, esperant que un déu deixi de castigar-lo o el perdoni.

Per començar un procés d'extinció del seu propi karma pesat acumulat, l'individu té començar a exercir una força positiva al focus mateix del que el seu ego crea cada dia, i els efectes consegüents. Transcendir el karma i sortir d'aquest bucle implica revisar la naturalesa dels seus pensaments, observar-los i entendre quin tipus d'energia engendren (desconfiança, escassetat, desvalorització pròpia o dels altres, crítica, rivalitat, etc.) i ha de posar molta atenció a el seu cos de desitjos (tot el que el seu ego vol que passi, expectatives, temptacions, somnis, comoditats, beneficis, poder, etc) i molt especialment hem de parar esment als nostres aferraments.

La força energètica que ens uneix més al karma no és realment en l'acció sinó en el desig. Els desitjos són aferraments, són coses que esperem que passin, perquè som també emocionals o passionals i perquè la nostra personalitat està molt condicionada per una educació que està carregada de desitjos i expectatives (aconseguir una reputació, un estatus, comoditats, autoritat, bellesa i perfecció , fins i tot pot existir el desig de ser molt espiritual, il·luminar-se, ser vident, tornar al paradís, etc). En realitat l'aferrament als nostres desitjos i expectatives és el que ens porta a una acció determinada. Els nostres actes depenen dels nostres desitjos. Per això dic que cal posar més observació al que desitgem, perquè el que farem serà la conseqüència del que abans volem, dels nostres desitjos.

Deixar anar tots aquests aferraments i les expectatives, viure allò que hi ha… allò que ‘ja hi ha’, allò que som; no el que voldríem que hi hagi, no el que voldríem ser, o tenir… És a dir, no estar sempre esperant que passi alguna cosa concreta segons el nostre desig; aquest és un nucli de desactivació de la roda pesada del nostre karma: deixar de desitjar. Estem plens d´aspiracions frustrades, que també són fruits kàrmics. Deixar anar els aferraments, els aferraments i els desitjos és el que ens fa lliures i purs. Generalment tenim aferrament al fruit que donaran les nostres idees i les nostres accions. No confiem prou que la vida succeeix per ella mateixa, no ens confiem en la sincronicitat, en la providència, en la saviesa de la natura i l'univers; és com si ens creguéssim els amos del món i ens enganxem als nostres desitjos com a única solució per a la nostra evolució.

Això no obstant, també els propòsits i intencions poden ser molt egoistes o molt altruistes. Aquest és un altre nucli de correcció del karma. Si un està molt centrat en la seva vida, jo, ego, desitjos, circumstàncies, idees, creences, interessos, i no té en compte constantment les idees dels altres, la seva evolució, la seva salut, els seus beneficis , la seva evolució, etc. és a dir, si de pensament, paraula i obra no hi ha una visió constant de la comunitat, dels nostres congèneres, del planeta, si no hi ha un pensament ètic i altruista, bondadós i 4 generós, aquesta roda kàrmica girarà al voltant de l'egoisme i els seus conseqüències involutives, no girarà mai al voltant de l'amor, la puresa i el bé comú.

Un dels primers passos de l'home lliure és la acceptació franca de les seves limitacions i condicionants, ja siguin externs i familiars, o interns o càrmics. El segon pas és aprendre a allunyar-ne les limitacions, aprendre l'art alquímic de dissolució kàrmica, aprendre a crear amor en tot allò que pensem i fem, entrenar-nos a portar el Cel a la Terra. L'ésser humà pot enderrocar els murs que ell mateix ha construït en les múltiples experiències. Voler-ne la llibertat és aconseguir-la. Si ni tan sols la vol, mai no plantarà les llavors per ser lliure i un ésser un creador responsable; en el millor dels casos, si plantés les llavors de l'amor i la llibertat, i no les regués en el seu dia a dia, tampoc no aconseguiria enderrocar aquest bucle de causes i efectes inharmònics.

 Així que la Voluntat està darrere de tot aquest assumpte del karma… Voluntat no és esforç, és tan sols atenció plena, focus i direcció; és el factor volitiu del nostre Ser. Cal voler evolucionar, canviar els efectes kàrmics, analitzar el que ens fa patir repetitivament, observar equànimement i posar atenció en cada pensament, propòsit, desig i acció que generem. Necessitem veure quines motivacions ens mouen a cada moment, què hi ha realment darrere del que diem o fem. Mai oblidem que la roda del karma és alhora el mecanisme de l'alliberament i l'evolució espiritual.

Tan sols aquest estat d'atenció plena al que passa ens converteix en éssers lliures, en éssers responsables i espirituals, en éssers d'amor i plenitud. Demà tindràs els fruits del que avui has fet, i el que avui ha passat té el seu origen en la teva feina d'ahir… i així elaborem el destí dia a dia.

Marta Povo, nascuda a Barcelona el 1951, ha estudiat Història de l'Art i Antropologia cultural. També s'ha format intensament en medicines alternatives i energètiques, capacitant-se cronològicament en Quiromassatge, Reflexologia, Reiki, Cristaloteràpia, Flors de Bach, Medicina Tradicional Xinesa i Acupuntura. Actualment integra la seva activitat terapèutica amb la pedagogia i la literatura, i és autora de nombrosos llibres. És autora de L'Amor i la Mort, CoCreació, Madeleine i Més enllà de l'emoció, publicats a Tarannà Edicions.