Bogeria

El novel·lista nord-americà Jack Kerouac ens va parlar de la gent que crema, d'aquells que es consumeixen en la seva pròpia flama de passió i desig: "La gent que m'interessa és la que està boja, la gent que està boja per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot alhora, la gent que mai badalla ni parla de llocs comuns, sinó que crema, crema com fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes entre les estrelles"

Oscar Wilde afirmava que "Viure és el més estrany del món. La majoria de la gent existeix, això és tot". Ens recorda que la vida no hauria de ser una successió de dies grisos, sinó una obra mestra, un compendi de moments intensos i memorables. La veritable grandesa de l'ésser humà rau en la seva capacitat per transcendir el que és ordinari, per desafiar les expectatives, per atrevir-se a ser diferent.

Aquells que cremen són els que revolucionen el món. Els que persegueixen els seus somnis amb una convicció indestructible, els que, malgrat la por i la incertesa, es llancen al buit del desconegut. Com va dir Steve Jobs, “Les persones que estan prou boges per pensar que poden canviar el món, són les que ho fan”.

Però no es tracta només de grandesa històrica o gestes memorables. També cremar és simplement viure amb autenticitat, estimar amb intensitat, crear amb passió. És trobar bellesa en el que és efímer, en la imperfecció, en la recerca perpètua del significat. És resistir-se a la fredor del conformisme i optar per la calidesa de l´autenticitat.

A cadascun de nosaltres hi ha una espurna. Alguns la protegeixen, l'alimenten i la converteixen en un incendi de creativitat, bondat, llum. Altres la deixen apagar sota el pes del que és convencional. La decisió és nostra. Perquè, com va afirmar Nietzsche, "Aquells que ballaven van ser considerats bojos pels que no podien sentir la música".

Joan Carles Sasplugas